Ceriwden: Diferència entre les revisions

Revisió de 02:24, 23 maig 2010

Rosalia era una noia de casa bona, nascuda a La Garriga. Estudiava segon d'econòmiques a la Universitat Ramon Llull durant la setmana i els caps de setmana els dedicava a la parròquia i a anar a visitar els seus pares (vivia sola en un pis de lloguer a Barcelona). Un dia de 1992, a l'entrar a casa, va rebre un cop al cap i va perdre el coneixement. Es va despertar dos mesos més tard, convertida en vampira, junt amb Loly, Loony, Lidia, Miriam, Arnau, Carlos, Simon i Sergi (a tots els havia passat un episodi similar).

Aquella primera nit els van trobar i els van portar davant el príncep de la ciutat, una Ventrue. El que passa és que tots ells havien estat convertits mitjançant una sèrie de rituals màgics que van fer que els qui els havien creat en prenguessin control per assassinar a aquesta ventrue (sense que ni sabessin què pasava el temps que estaven "posseits", per ells era com si aquest temps no existís). Quan van recuperar el control, Simon i Lidia havien desaparegut i Carlos i algún dels altres tenia ferides greus.

Després d'això va haver uns dies de fugir d'una banda a una altra, sense acabar de saber exactament què havia passat ni què eren exactament (el fet d'haver de lluitar a mort per la seva vida li va causar l'aparició d'una doble personalitat, a estones era ella mateixa i a estones era Carmen, la seva visió d'una "noia dolenta"), fins que el nosferatu Sugoll els va oferir el seu ajut. En realitat, va ser una trampa per vincular-los per sang (cosa que va aconseguir) i enviar-los a buscar un objecte màgic que hi havia en un antic temple sota la ciutat, fortament custodiat per màgia i trampes, amb el qual creia que es podria fer amb el domini de Barcelona. L'objecte va resultar ser una espasa de gran poder, creada per ser la clau que guardava tancat a un dimoni. Ceriwden va ser qui finalment va agafar l'espasa, amb la qual cosa va quedar vinculada a ella, al mateix temps que el dimoni es va alliberar i va obrir la terra per sortir cap a la superfície a la plaça Sant Jaume i va anar baixant per Via Laietana (a l'endemà els diaris van parlar d'una sèrie d'atacs terroristes que van obligar a actuar fins i tot a l'aviació). El grup va sortir pel camí que havia obert el dimoni, però estaven ferits i gairebé sense sang i en trobar-se amb el caos que hi havia a dalt van perdre el seu autocontrol i van organitzar la seva pròpia orgia de sang (fins al punt que Carlos va aconseguir els seus propis traumes mentals, una amnèsia que va fer que no reconegués a la resta i sortís fugint).

El caos va ser aprofitat per alguns grups del Sabbat (que s'estaven concentrant i preparant fora de la ciutat per atacar-la i conquerir-la) per entrar i reconèixer el terreny. Un d'aquests grups va trobar-se amb Rosalia, Loly, Miriam i Sergi (Loony havia anat a buscar Sugoll, Arnau a buscar algunes coses que considerava que necessitaven i Carlos ja hem dit que havia fugit) i els va convidar a "anar de festa" amb ells. Uns (com Ceriwden) perquè estaven exaltats i fora de si encara, d'altres perquè van ser influenciats pels poders dels altres, tots varen acceptar. Evidentment, des del moment en que varen arribar al gran campament del Sabbat varen deixar de poder opinar sobre què volien o no fer. Els varen sotmetre al ritus de creació del Sabbat (a la qual cosa es van resistir, per obligar a Ceriwden amb la seva nova espasa va haver d'intervenir un dels seus bisbes), però en el procés Miriam va morir. La manada de Marco, una manada de bastant prestigi, els va reclamar, ja que va resultar que havien sigut ells els qui els havien creat amb una sèrie de rituals màgics (per establir el "control remot" -del qual ja s'havien alliberat- i poder usar-los) barrejant una sang antiga que un dels membres de la manada (el tremere Chang) havia robat de la capella de Viena quan va abandonar la Camarilla per unir-se al Sabbat (i que va resultar ser sang del propi Saulot) amb la sang de tots els membres de la manada; amb la qual cosa els consideraven propis i que el fet d'haver sobreviscut fins aleshores els feia mereixedors d'unir-se a la resta.

Aquella mateixa nit, un grup de Sidhe van apareixer al campament i van raptar Rosalia, ja que s'havien enterat de que havia reaparegut l'espasa i creien que era malvada i s'havia de destruir, però la única que podia agafar-la era ella. La van portar a Arcadia, on va viure durant un parell d'anys mentre els faeries "l'arreglaven" (li van curar la seva doble personalitat... a la seva manera), va fer amistats, va aprendre una mica de màgia faèrica, fins i tot li varen concedir un títol de noblesa (faèrica, es clar), i la van tornar a Barcelona (on havia passat solament una setmana) amb una misió i un punt per on començar-la: havia de dirigir-se a determinada Aliança de mags, a Sant Sebastià de Montmajor, un poblet de 4 cases, des d'on l'enviarien a un viatge per plans paral·lels per acabar de descobrir com destruir l'espasa i fer-ho. Però Ceriwden (perquè ara ja no era Rosalia ni Carmen, sinó Ceriwden, una persona bastant diferent a com era abans) volia primer rescatar els seus companys que estaven en poder del Sabbat. També van ser les fades qui li van fer saber que Sugoll els havia vinculat per sang i que Carlos i Loony seguien tenint el vincle. Ella, Loly i Sergi l'havien trencat en el ritual d'iniciació del Sabbat, encara que a canvi del vincle de la Vaulderie... es clar que en el cas de Ceriwden aquest tampoc existia, ja que l'espasa establia un vincle encara més fort amb qui la portés i trencava qualsevol vincle que aquesta persona tingués. Ceriwden estimava la seva espasa, fins i tot estant decidida a destruir-la i sabent que aquell sentiment li era imposat no volia separar-se d'ella.