La fugida del poble fosc

Aquesta història no ha de ser llegida per cap jugador que no l'hagi descoberta
Els hi diuen el poble fosc, ells mai no s'han posat un nom a si mateixos com a poble. Mai no se'ls ha acudit que hi hagi un nom colectiu per a tot un poble.
Físicament, s'assemblen a tota la resta de Pobles de la Màgia: humans, elfs, nans, gegants...
Comparats amb els humans són una mica més alts, però no gaire. Són esbelts, però forts. La seva pell és negra com la nit. Tenen ales, també negres, com aquelles amb que se solen representar els àngels a la terra. Ales amb les que no poden volar en mons on la màgia no és present.
Són un poble antic, dels més antics dels Pobles de la Màgia. Hi ha qui diu que van ser el primer.
El seu mon no és antic, és vell. Tan vell que el seu sol és mort, que ja no hi ha cap planta que pugui viure a la seva terra, que els animals han desaparegut. Solament el Pacte fa que puguin seguir vius.El Pacte amb la seva deesa, la Senyora dels Morts i de la Mort, la deesa de la nigromància, Kairena.
En un mon tant vell, hi ha hagut moltes morts i cada mort deixa una ombra, una energia que la nigromància pot aprofitar. Hi ha moltes restes d'éssers que en altre temps van estar vius. Hi ha esperits atrapats. De tot això és del que viu el Poble Fosc, amb l'ajut de la seva deesa. Però viuen amb el pensament en la mort, sense alegria, sense ganes. Gairebé no tenen fills, i a més cada any en sacrifiquen un com a part del Pacte. Són un poble que espera la seva extinció i pocs es rebel·len.
Hi ha hagut grups del Poble que han intentar anar a altres mons buscant un lloc que els aculli, un lloc més afí a la vida; això no és fàcil per als Pobles de la Màgia, els deus sempre han intentat tancar tant com han pogut els camins entre els mons a tots excepte els seus escollits perque els seus fidels no es "contaminessin" amb altres creences, perque coneguessin el mínim possible altres opcions.
Deixeu-me que us expliqui la historia dels darrers que ho varen intentar.
Van necessitar molt de temps, molt d'estudi, molt poder acumulat per obrir la porta; i la van obrir sense saber a on aniria, no tenien tant control. Sabien solament que seria un mon semblant al seu en quan a la quantitat de màgia que hi hauria, era la manera més fàcil. Això volia dir que segurament seria territori d'algun altre déu; però estaven disposats a canviar de Senyor per poder viure sota un sol que escalfés en un mon on hi hagués herba, i arbres, i animals.
Varen anar a parar a Iserdon, a les terres dels elfs prop de Beltra. Ja en aquell temps, ara fa poc més d'un milers d'anys, aquests elfs estaven en guerra amb els seus veins humans. Ja en aquells temps havien convertit la seva terra en un laberint de volcans amb el seu abús de la màgia. Ja en aquell temps la seva terra era gairebé erma.
Els elfs els van donar la benvinguda, els semblava perfecte que aquell parell de milers de persones amb la capacitat de volar i el domini d'una màgia diferent s'instalessin a casa seva sempre i quan estiguessin disposats a ajudar-los en la seva guerra. Però no era això el que buscava el Poble Fosc. Encara que son perfectament capaços de lluitar son un poble pacífic i venien buscant una vida tranquila, volien tenir il·lusió per tenir fills i criar-los i la manera de viure que els oferien aquests elfs no era la resposta. Van encaminar-se al sud.
Després de molt temps de caminar varen arribar a terres d'humans nòmades. No va semblar que els importés la seva presència, ni per bé ni per mal. Van instalar-se i van començar a treballar la terra i cuidar animals.
Tot va anar be els primers tres anys. La terra era bona i fèrtil, les famílies van començar a sentir-se segures i a tenir alguns fills. Durant aquest temps no varen veure els humans que compartien amb ells les planures. Però en el quart any els seu caminar errant els va portar prou a prop com perquè veiessin el que estaven construint i, just després de la collita, els van assaltar i els van robar el fruit del seu treball. No van fer mal a ningú dels qui es van amagar o fugir, però si als qui varen intentar resistir o, simplement, no van encertar a apartar-se a temps del seu camí.
Encara varen intentar quedar-se un any més, però ara que els nòmades sabien on trobar collites i animals ben criats varen tornar. El Poble Fosc es va tornar a posar en camí cap al sud.
Varen arribar a unes muntanyes que varen creure deshabitades. Van explorar molt terreny abans de decidir-se a instal·lar-se una altra vegada, però al final es van sentir prou segurs i varen edificar les seves cases en un espai tancat per muntanyes que els feien de muralles. El que no sabien és que el terreny si que estava habitat sota la terra: estaben just sobre el país dels nans.
Els nans no parlen gaire, els nans actuen. Van considerar que aquell poble que s'havia instal·lat a les seves muntanyes era un poble invasor i que els havien d'exterminar. I així, una nit, sense cap mena d'avís van sorgir de la terra amb acer i foc. Solament un de cada deu del Poble Fosc va conseguir fugir.
Ja no tenien ganes de seguir buscant una vida nova. Ja no tenien ganes de viure. Varen invocar la seva deesa, a qui no havien resat des que havien abandonat Uombra. Varen fer un gran ritual en el qual varen sacrificar la vida tots els qui quedaven excepte una familia, la única que havia aconseguit sobreviure sencera: una parella jove, amb un fill petit nascut a Iserdon i una nena en camí; ells havien de tornar a casa i explicar aquesta història perquè no es perdés.
Tota la superfície de la terra dels nans va quedar maleida. Una boira verinosa la cobreix, una boira que mata el cos i l'esperit i s'enfonsa a la terra al voltant de les muntanyes. La boira imepedeix que ningú pogui entrar al regne dels nans. I ells no poden sortir encara que n'hi ha que poden obrir portals als regnes divins pels quals podrien escapar, ja que si abandonen el seu regne sota terra senten el patiment de cadascún dels morts del Poble constantment. És una màgia pagada amb sang i vides, per trencar-la es necessitaria pagar un preu semblant. Els nans prefereixen viure tancats dins la seva muntanya.
La família que va sobreviure va aconseguir arrivar a Uombra. El que va passar aquí va ser el que va fer que el déu del foc i la de la nigromància estiguin en guerra. I el nen petit d'aquella família va ser sacrificat a la deesa el dia que va cumplir 11 anys per honorar el Pacte.