Ceriwden
| 50px | |||||||||||||||||||||||||||
| Ceriwden | |||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
Rosalia era una noia de casa bona, nascuda a La Garriga. Estudiava segon d'econòmiques a la Universitat Ramon Llull durant la setmana i els caps de setmana els dedicava a la parròquia i a anar a visitar els seus pares (vivia sola en un pis de lloguer a Barcelona). Un dia de 1992, a l'entrar a casa, va rebre un cop al cap i va perdre el coneixement. Es va despertar dos mesos més tard, convertida en vampira, junt amb Loly, Loony, Lidia, Miriam, Arnau, Carlos, Simon i Sergi (a tots els havia passat un episodi similar).
Aquella primera nit els van trobar i els van portar davant el príncep de la ciutat, una Ventrue. El que passa és que tots ells havien estat convertits mitjançant una sèrie de rituals màgics que van fer que els qui els havien creat en prenguessin control per assassinar a aquesta ventrue (sense que ni sabessin què pasava el temps que estaven "posseits", per ells era com si aquest temps no existís). Quan van recuperar el control, Simon i Lidia havien desaparegut i Carlos i algún dels altres tenia ferides greus.
Després d'això va haver uns dies de fugir d'una banda a una altra, sense acabar de saber exactament què havia passat ni què eren exactament (el fet d'haver de lluitar a mort per la seva vida li va causar l'aparició d'una doble personalitat, a estones era ella mateixa i a estones era Carmen, la seva visió d'una "noia dolenta"), fins que el nosferatu Sugoll els va oferir el seu ajut. En realitat, va ser una trampa per vincular-los per sang (cosa que va aconseguir) i enviar-los a buscar un objecte màgic que hi havia en un antic temple sota la ciutat, fortament custodiat per màgia i trampes, amb el qual creia que es podria fer amb el domini de Barcelona. L'objecte va resultar ser una espasa de gran poder, creada per ser la clau que guardava tancat a un dimoni. Ceriwden va ser qui finalment va agafar l'espasa, amb la qual cosa va quedar vinculada a ella, al mateix temps que el dimoni es va alliberar i va obrir la terra per sortir cap a la superfície a la plaça Sant Jaume i va anar baixant per Via Laietana (a l'endemà els diaris van parlar d'una sèrie d'atacs terroristes que van obligar a actuar fins i tot a l'aviació). El grup va sortir pel camí que havia obert el dimoni, però estaven ferits i gairebé sense sang i en trobar-se amb el caos que hi havia a dalt van perdre el seu autocontrol i van organitzar la seva pròpia orgia de sang (fins al punt que Carlos va aconseguir els seus propis traumes mentals, una amnèsia que va fer que no reconegués a la resta i sortís fugint).
El caos va ser aprofitat per alguns grups del Sabbat (que s'estaven concentrant i preparant fora de la ciutat per atacar-la i conquerir-la) per entrar i reconèixer el terreny. Un d'aquests grups va trobar-se amb Rosalia, Loly, Miriam i Sergi (Loony havia anat a buscar Sugoll, Arnau a buscar algunes coses que considerava que necessitaven i Carlos ja hem dit que havia fugit) i els va convidar a "anar de festa" amb ells. Uns (com Ceriwden) perquè estaven exaltats i fora de si encara, d'altres perquè van ser influenciats pels poders dels altres, tots varen acceptar. Evidentment, des del moment en que varen arribar al gran campament del Sabbat varen deixar de poder opinar sobre què volien o no fer. Els varen sotmetre al ritus de creació del Sabbat (a la qual cosa es van resistir, per obligar a Ceriwden amb la seva nova espasa va haver d'intervenir un dels seus bisbes), però en el procés Miriam va morir. La manada de Marco, una manada de bastant prestigi, els va reclamar, ja que va resultar que havien sigut ells els qui els havien creat amb una sèrie de rituals màgics (per establir el "control remot" -del qual ja s'havien alliberat- i poder usar-los) barrejant una sang antiga que un dels membres de la manada (el tremere Chang) havia robat de la capella de Viena quan va abandonar la Camarilla per unir-se al Sabbat (i que va resultar ser sang del propi Saulot) amb la sang de tots els membres de la manada; amb la qual cosa els consideraven propis i que el fet d'haver sobreviscut fins aleshores els feia mereixedors d'unir-se a la resta.
Aquella mateixa nit, un grup de Sidhe van apareixer al campament i van raptar Rosalia, ja que s'havien enterat de que havia reaparegut l'espasa i creien que era malvada i s'havia de destruir, però la única que podia agafar-la era ella. La van portar a Arcadia, on va viure durant un parell d'anys mentre els faeries "l'arreglaven" (li van curar la seva doble personalitat... a la seva manera), va fer amistats, va aprendre una mica de màgia faèrica, fins i tot li varen concedir un títol de noblesa (faèrica, es clar), i la van tornar a Barcelona (on havien passat solament un parell de dies) amb una misió i un punt per on començar-la: havia de dirigir-se a determinada Aliança de mags, a Sant Sebastià de Montmajor, un poblet de 4 cases, des d'on l'enviarien a un viatge per plans paral·lels per acabar de descobrir com destruir l'espasa i fer-ho. Però Ceriwden (perquè ara ja no era Rosalia ni Carmen, sinó Ceriwden, una persona bastant diferent a com era abans) volia primer rescatar els seus companys que estaven en poder del Sabbat. També van ser les fades qui li van fer saber que Sugoll els havia vinculat per sang i que Carlos i Loony seguien tenint el vincle. Ella, Loly i Sergi l'havien trencat en el ritual d'iniciació del Sabbat, encara que a canvi del vincle de la Vaulderie... es clar que en el cas de Ceriwden aquest tampoc existia, ja que l'espasa establia un vincle encara més fort amb qui la portés i trencava qualsevol vincle que aquesta persona tingués. Ceriwden estimava la seva espasa; fins i tot estant decidida a destruir-la i sabent que aquell sentiment li era imposat no volia separar-se d'ella.
La primera cosa que va voler fer Ceriwden va ser rescatar Loly y Sergi del Sabbat. No perquè tingués res en contra del Sabbat, en principi, sinó perquè no havien escollit lliurement i amb coneixement de causa el fet d'unir-s'hi. Primer va intentar aconseguir l'ajut de Sugoll, però ell no en va voler saber res. Això si, li va donar Loony perquè se l'emportés. Ella va dir que buscaria l'ajut dels anarquistes, cosa la qual va molestar molt el nosferatu. De tota manera, Sugoll li va donar Loony perquè se l'emportés (sembla que Loony havia intentat refugiar-se entre els nosferatu, però no tenien la més mínima intenció d'acollir-lo).
Tal i com havia dit, Ceriwden va aconseguir l'ajut dels anarquistes (entre els quals hi havia Carlos) i va atacar la banda de Marco per alliberar Sergi i Loly. Ho va aconseguir, de la banda de Marco solament varen sobreviure 3; pero tots dos havien perdut tota humanitat en els ritus de creació i no eren capaços d'autocontrolar els seus instints i desitjos de cap manera.
Un parell de dies després, Marco va precipitar l'atac del Sabbath sobre Barcelona encegat amb la idea de matar Ceriwden, pero les fades van avisar Ceriwden i tots van sortir de la ciutat amb el temps just perquè la guerra no els agafés (Carlos es va voler quedar amb la seva banda, solament per veure'ls morir a tots i acceptar un rescat faèric personal d'última hora).
Els faeries els varen portar fins l'aliança de mags de Sant Sebastià, on varen prometre cuidad de Loly y Sergi fins que es trobés una solució a la seva situació (amb el temps, Ceriwden va ser capaç de curar Sergi i un Salubri del Tibet va curar Loly i se la va emportar amb ell)i des d'on els van enviar a un viatge per altres plans de l'existència per trobar la manera de destruir l'espasa. Durant el viatge, Ceriwden es va enamorar completament del guia humà de l'expedició, Roger, que havia nascut i viscut sempre en els dominis de l'Aliança, fora de la Terra. Quan varen tornar, ell la va seguir i poc després, per por de que estant tant a prop d'ella i essent humà tots els perills que l'envoltaven el matessin, li va proposar convertir-lo en vampir i ell va acceptar. El temps que va estar amb ell va ser el millor de la seva vida.
Un cop a la Terra de bell nou, Sugoll (que s'havia convertit en príncep de Barcelona i per tant governaba sobre tot Catalunya) no els volia a prop, de manera que va nomenar Ceriwden príncep de Granollers i els va prohibir acostar-se a la ciutat. En realitat, Sugoll sabia que hi havia homes llops a la zona i esperava que lluitessin els uns amb els altres i treure's de sobre un problema o, amb sort, dos. En un moment donat, Loony no va fer cas de la prohibició, va anar a Barcelona i va acabar essent un esclau totalment dominat per Sugoll.
Les coses no van anar con Sugoll esperava. Els llops i Ceriwden i els seus germans van començar a esbatussar-se, però van trobar manera de fer una treva i fins i tot de col·laborar puntualment, encara que entre els llops n'hi havia molts que no miraven tot això amb bons ulls. I, a més, va reaparèixer Simon, encara que en un estat lamentable després d'haver estat mesos presoner i sota tortura (amb Lidia havia passat el mateix, pero ella havia pogut escapar en poc temps).
Coses que a Ceriwden li agradaria saber
- Un dia, a la Umbra, John va veure com un fil de color blau que unia el cor de Ceriwden amb algú desconegut i llunyà. Li agradaria saber amb qui.
- Investigant les morts provocades per un dimoni, algú va "intentar parlar-li" des d'un mirall. Li agradaria saber qui era i què volia.
- Qui va deixar-li la daga per acabar amb el dimoni que deia que l'estimava?
- Un dia, Ceriwden va tenir un somni: estava en un mon desconegut, amb una espasa negra a la ma, sota un sol que no era el nostre. Venien exercits sencers contra ella i ella lluitava i matava durant tot el dia, amb l'alegria salvatge del combat, amb la sang dels enemics morts caient a l'assedegada terra. Al final fugien i ella sola els perseguia. Ceriwden creuq eu aquell somni significava alguna cosa.
- Està realment be el drac?
- Un mag xinès va ajudar a un altre mag a atacar el drac. Ceriwden necessitava sang a l'acabar de lluitar amb ells, i donat que era un enemic el va buidar de sang. Però va tenir una sensació extranya en fer-ho, alguna cosa semblant a una diablerie. I li agradaria saber perquè.
- Al sortir de la cova del drac, en aquest mateix combat, va poder veure brillant al terra el sortilegi-trampa que havien posat. Representa que no l'hauria d'haver pogut veure. Li agradaria saber perquè ho va poder fer.
- Es pot confiar realment en el John? Te alguna cosa a veure amb el fet que aparegués aquell dimoni que es menjava la gent?
- Està cumplint de manera satisfactòria la voluntat de Saulot?
